L’estudi i conservació dels instruments científics

Els instruments científics són un dels elements més característics de la cultura material de la ciència. Per aquesta raó, existeixen nombrosos estudis sobre aquests objectes, des de catàlegs detallats de diverses col·leccions, fins a estudis històrics sobre el paper d’aquests instruments en les investigacions científiques. En l’actualitat aquests treballs constitueixen una especialitat força ben definida de la història de la ciència, comptant amb una comissió particular (Scientific Instrument Commission) dins de la Societat Internacional d’Història de la Ciència, que s’encarrega d’organitzar congressos i editar bibliografies que reflecteixen el creixent interès per aquest tema. Existeixen catàlegs col·lectius online com Epact, que reuneix instruments anteriors a 1600 de quatre dels principals museus europeus, o el Online Register of Scientific Instruments (ORSI), que inclou disset col·leccions i conté més de sis mil referències. Durant els últims anys han aparegut també diverses obres importants dedicades al tema, des d’enciclopèdies (Bud, 1998) fins a llibres col·lectius (Hankins, 1994; Holmes, 2000; Morris, 2002) i nombroses monografies i estudis (Turner, 1983) que permeten conèixer les variades tendències predominants en aquesta àrea.

Al mateix temps, la tasca realitzada per diversos museus ha permès la constitució de grans col·leccions de peces d’origen molt divers, donant lloc, en ocasions, a l’aparició d’importants centres de recerca en història de la ciència, com ara el Science Museum de Londres, el Deutsches Museum de Munich, el Conservatoire des Arts et Métiers de París o el Museo di Storia della Scienza de Florència. Aquestes col·leccions estan formades principalment per instruments que foren emprats per grans figures científiques del passat o que van pertànyer a destacades institucions de recerca. Són aquests instruments mítics els que més han atret l’atenció de conservadors de museus i historiadors de la ciència, degut als plantejaments historiogràfics que han limitat l’anàlisi de l’activitat científica a les grans figures de la història de la ciència en el marc d’una història de grans fites. Aquest tipus d’aproximació ha perdut pes en les últimes dècades a favor d’una visió més àmplia de la ciència, donant pas a nous protagonistes, espais, contexts geogràfics i institucionals i problemes històrics. El canvi de tendència queda reflectit amb la transformació dels objectius plantejats pels grans catàlegs nacionals d’instruments. Els autors del recentment publicat inventari d’instruments d’Irlanda afirmen que han pretès recollir instruments emprats tant en la recerca com en l’ensenyament de la ciència, així com els emprats en enginyeria o, fins i tot, en l’àmbit domèstic amb finalitats recreatives (Mollan, 1995). Aquests nous plantejaments han fet que certes col·leccions d’instruments, poc estudiades fins a la data, hagin cobrat nou interès. Tal és el cas dels instruments emprats en l’ensenyament de les ciències.

En aquest àmbit, un dels projectes més ambiciosos és el dirigit per Henri Chamoux (2002) al si de l'Institut National de Recherche Pédagogique (INRP), que ha aconseguit catalogar més de dos mil instruments pertanyent a cent trenta institucions d'ensenyament secundari repartides per tot el territori Francés. Chamoux ha realitzat una recerca de fonts escrites, arxivístiques o publicades, en els centres d'ensenyament o altres biblioteques públiques, centrant-se en la recuperació d'inventaris, documents del Ministeri d'Instrucció Pública en relació a l'adquisició d'instruments científics o catàlegs de fabricants d'instruments. També hi ha projectes de catalogació nacionals semblants a Irlanda (Mollan, 1993) i a Grècia (Nicolaidis, 2002) així com molts treballs dedicats a col·leccions de centres de secundària, particularment en Itàlia.

Projectes de rescat i estudi del patrimoni científic a Espanya

Al territori espanyol, l’absència de polítiques de conservació del patrimoni científic ha produït la desaparició de moltes col·leccions. Els instruments que han estat conservats estan habitualment emmagatzemats en soterranis, despatxos o armaris, amb situacions de risc insostenible per al seu futur. Tanmateix, en els últims anys, alguns projectes han abordat aquesta problemàtica rescatant aquest tipus de col·leccions de l’oblit. El 1980, just acabat de crear el Museo Nacional de Ciencia y Tecnología i no disposant de fons propis, la primera col·lecció que li fou cedida fou la de l'Institut de San Isidro composta per unes mil peces (Sebastián, 1999; Guijarro, 2002). El 1988, en el marc del IV congrés de la SEHCYT, es van presentar comunicacions sobre catalogacions realitzades en els instituts de Múrcia i Segovia. L'institut "Alfonso X el Sabio" de Múrcia fou un dels primers instituts d'ensenyament secundari creats a l'estat espanyol, prèviament a la majoria de centres, que sorgiren desprès de la llei Pidal de 1845. Disposà de gabinets d'història natural, física, química i agricultura i un jardí botànic. Actualment l'institut posseeix un museu d'història natural i un museu que recull els instruments de física i química dels seus antics gabinets i laboratoris. La col·lecció de física està formada per 305 instruments, dels quals 197 foren catalogats amb motiu de l’aniversari de l'institut celebrat el 1987 (Vidal, 2002; Patrimonio, 2002). L'institut de Segovia, creat el 1845, ha conservat una part dels seus instruments gràcies a un grup de professors d'aquest institut que han treballat per recuperar les peces d'aquest important llegat (García Hourcade, 1988). També a Galícia ha estat realitzat un estudi sobre les col·leccions d'un institut d'ensenyament secundari, l'institut Xelmírez, el més antic de Santiago que conserva 423 peces, la major part de les quals són de física amb un petit grup (44) de química i 38 d'història natural (Sisto, 1999). L’IES Alfonso VIII de Conca posseeix una col·lecció d’uns 100-150 instruments de física, acomodats en un petit museu dins de l’institut i gestionada per professors del centre. Aquests estan duent a terme tasques de catalogació que no han sigut completades ni publicades encara. L’IES Balmes de Barcelona, hereu de l’antic Institut de la ciutat, posseeix una col·lecció de més de cent peces d’instruments de física que no han estat catalogades i que podrien estar en perill d’acabar en les mans de col·leccionistes privats. Inversament, no cal menystenir la possibilitat d’aportacions des de l’àmbit privat. Així, recentment la família de José Ventura González, des de 1921 professor de matemàtiques a València i Barcelona, va cedir la seva col·lecció personal d’instruments matemàtics, unes 100 peces, al Museu de Ciències Naturals de València (la única institució valenciana que va acceptar la cessió després de diverses gestions de la família). Hi ha també altres col·leccions més o menys conegudes en moltes altres institucions i centres d'ensenyament que hem indicat en la bibliografia.

L’esforç de les persones implicades en aquests projectes particulars és formidable, tanmateix en la majoria dels casos els resultats són deficients, degut a manca de formació o assessorament, els productes del treball tal com catàlegs o articles descriptius són difícilment utilitzables i l’establiment d’un marc comparatiu es fa extremadament complicat pel fet que s’empren mètodes i criteris de treball diferents en cadascú dels casos. Malauradament, són pocs els intents de coordinar els projectes de recerca existents. Recentment, el Servei de Patrimoni Històric de la Diputació de la Diputació Foral de Biscaia ha desenvolupat un projecte de catalogació d’instruments de diferents institucions educatives, incloent alguns interessants aparells que es troben en mans privades. El grup “Espiral” ha dirigit un equip multidiciplinar de científics, professors, historiadors, informàtics i dissenyadors que ha elaborat una exposició (OCNI), oberta al públic entre gener i març de 2003, junt amb un espectacular catàleg imprès i un CD-ROM amb abundant informació històrica i gràfica al voltant de les col·leccions (Espiral, 2003). Un altre treball molt interessant en aquest sentit es el catàleg col·lectiu de les col·leccions dels instituts d’Andalusia. Fins al moment s'han catalogat 1775 instruments en 16 centres d'ensenyament, en la seva majoria, instituts d'ensenyament secundari fundats durant la segona meitat del segle XIX o els inicis del segle XX (García del Real, 2001, 2002). El treball abordà inicialment les col·leccions d'història natural conservades als instituts per passar a continuació a les col·leccions de física i química. En aquesta tasca ha tingut la col·laboració de nombrosos professors que en cada centre s'havien ocupat anteriorment de conservar les peces. En alguns casos aquests professors han realitzat publicacions individuals en relació a les col·leccions dels seus instituts, han realitzat activitats pedagògiques amb els seus alumnes o, recolzats per la direcció del centre, han pogut constituir museus dins dels instituts.

Projectes en funcionament de rescat i estudi del patrimoni científic als Països Catalans

Hi ha molts projectes en marxa als nostres territoris. Els següents s’esmenten només a tall orientatiu:

Catalunya

[Museu Història de la Medicina]

Catalogació en marxa de 6.000 objectes aproximadament, material utilitzat en diversos projectes de treball, tant en forma d’exposicions com d’estudis; projecte d’accés parcial online de la base de dades del Museu en el web www.museudelamedicina.org

[Universitat de Barcelona]

Facultat de Física, àmbit per explorar (Santi Vallmitjana està treballant per reunir els instruments i ja s’estan restaurant alguns d’ells a l’Escola d’Art i Disseny de la Diputació de Tarragona a Tortosa).

Facultat de Química, àmbit per explorar

Facultat de Biologia, Mercè Durfort treballa en el projecte de creació d'un Museu de l'Instrumentació Científica de la Universitat de Barcelona

Facultat de Farmàcia, Iris Figuerola coordina el Museu d’Història de la Farmàcia

Facultat de Medicina, una part dels seus fons antics es troben al Museu d’Història de la Medicina de Catalunya, si bé encara es conserven objectes, la majoria han desaparegut.

web_ http://www.ub.es/ge96/museus.htm

[Universitat Politècnica de Barcelona]

Hi ha un catàleg en marxa amb un interessant estudi previ.

[Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona]

Treballs realitzats sobre la col·lecció d’instruments per Carles Puig. Àmbit per explorar.

[Institut Balmes – Barcelona]

Institut successor del primer institut de secundària de Barcelona. Col·lecció d’instruments de física. Unes 100 peces. Ubicada en prestatgeries altes en el laboratori de pràctiques de física de l’institut. L’arxiu de l’institut ha sigut dipositat a la biblioteca de la Universitat Pompeu Fabra. Alguns professors confessen que han rebut ofertes per algunes peces concretes de la col·lecció (aspecte ben inquietant). Existeixen plans per realitzar un catàleg de la col·lecció en els pròxims anys.

[Institut Cartogràfic de Catalunya]

Està constituint (amb material propi, adquisicions i donacions) una col·lecció d’instruments cartogràfics i topogràfics. Ha esta catalogada recentment.

[Mentora Alsina]

Àmbit de treball per explorar. Hi ha algun treball fet per Jaume Perarnau sobre el gabinet de física experimental de l’escola creada per Ferran Alsina a Barcelona el 1906. Part de la col·lecció es troba al Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunuya a Terrassa. Estan preparant una exposició sobre aquest tema que s’inaugurarà el mes de novembre d’enguany.

[Observatori de l’Ebre]

Hi ha molts treballs fets (veure bibliografia).

[Escola d’Art i Disseny de la Diputació de Tarragona a Tortosa]

Una de les seves unitats docents és el taller de restauració, on apart de pintures, escultures i molts altres béns culturals, s’ha aconseguit una certa especialització en instruments científics. Es va començar fa uns anys restaurant instruments de l’Observatori de l’Ebre; però es va ampliant el ventall i ja s’han restaurat instruments de l’Observatori Fabra, de l’Instituto Geográfico Nacional i de la Universitat de Barcelona. La direcció de l’escola vol potenciar aquesta línia. Carme Clemente és la directora.

La col·lecció d’instruments de l’antic Instituto General y Técnico de la ciutat de Girona (avui IES Vicens Vives) es troba majoritàriament al Museu d’Història de la Ciutat de Girona (que té una sala amb diferents instruments exposats). A Figueres, el IES Ramon Muntaner, Material fotografiat procedent dels antics laboratoris del Institut, per Pere Horts, http://www.infovt.com/fisica/museu/index.htm

Illes Balears

A Palma de Mallorca hi ha dos instituts amb col·leccions d’instruments de física i química, el IES Ramon Llull i el IES Joan Alcover. Hi ha alguns estudis de grups d'instruments (Vázquez Alonso, 1992-1993). Recentment s’han fet contactes preliminars amb professors dels dos centres així com amb un inspector d’educació amb la intenció de coordinar conjuntament els treballs de catalogació i estudi de les col·leccions.

País Valencià

Universitat de València

Una exposició sobre instruments científics de la Universitat de València que, sota el títol de “Obrint les Caixes Negres”, tingué lloc a l’edifici històric d’aquesta institució entre octubre de 2002 i febrer de 2003 (Bertomeu i García Belmar (2002). L’exposició no només pretenia mostrar l’extraordinària col·lecció de peces científiques que es trobava prèviament dispersa en nombrosos laboratoris i departaments universitaris. També es perseguí l’establiment d’una sèrie d’eines de treball bàsiques que han permès continuar la investigació amb altres col·leccions com les conservades als instituts valencians. Part d’aquesta col·lecció és troba al Museu Històrico-Mèdic, on també hi ha una llarga col·lecció d’instruments mèdics recollits al llarg de dècades mitjançant donacions.

IES Lluís Vives de València

La col·lecció d’aquest institut ha estat estudiada amb profunditat en els últims anys i, en conseqüència, disposem d’un catàleg de més de sis-centes peces repartides a parts iguals entre els àmbits de la física i la química. La col·lecció de física té una gran presència d’instruments de electricitat i magnetisme, i també un gran nombre de peces relacionades amb la mecànica de fluids de la física vuitcentista. Es conserven peces de gran dimensions i clara vocació pedagògica, com un aparell de Morin, i peces delicades i pioneres en el seu moment, com un galvanòmetre de Deprez fabricat per Carpentier. La majoria de les peces signades són de fabricació francesa, amb una bona representació dels millors fabricants d’instruments científics de l’època. Hi ha però també una petita, però sens dubte interessant contribució de fabricants espanyols, l’estudi de la qual ens ha de permetre calibrar històricament la presència de la fabricació i comerç d’instruments científics a les nostres terres. Aquesta investigació ha pogut aprofitar el treball realitzat en altres col·leccions espanyoles per començar a construir un marc comparatiu que permetrà reconstruir les pràctiques experimentals i docents associades als instruments i contribuir així a una història de la física i la química en la Espanya del segle XIX (Simón, 2002).

IES Vicent Ferrer de València

L’IES Vicent Ferrer fou el segon en crear-se a València, obrint amb una secció femenina. S’ha realitzat una primera inspecció a l’institut trobant una col·lecció de física i química de gran interès. A instruments de física habituals en altres centres valencians s’afegeixen algunes peces interessants de topografia, de fabricant espanyol i alguns kits de química perfectament conservats. Algunes peces han sigut ja fotografiades.

IES Jorge Juan d’Alacant

A l'I.E.S. Jorge Juan d'Alacant existeix també una important col·lecció que inclou instruments de física i química, models d’agronomia i diferents objectes d’història natural amb una extraordinària col·lecció paleontològica (García Molina, 2002, 2002b).

IES Ribalta de Castelló

L'institut de Castelló posseeix actualment una sala-museu on es troben en vitrines molts dels instruments conservats, i en ocasions s'organitzen visites pedagògiques per als alumnes del centre (Aparici, 2002). La col·lecció amb més de 100 instruments conté peces de gran valor com una manxa acústica completa i altres peces de grans dimensions i una interessant representació de fabricants estrangers i nacionals.